Si bé ja havia vist algunes -molt poques- fotografies de'n Jordi Micola, el vaig conèixer per primera vegada, i també a la seva esposa Carme, fa uns tres anys, per realitzar, juntament amb un grup de gent, un viatge més a l'Àfrica. Tan a ell com a mi se'ns presentà, ja fa uns deu anys aproximadament, l'oportunitat de realitzar el somni de poder començar a conèixer alguns d'aquells països. Des d'aleshores hi hem tornat cada any, perquè l'efecte que ens produïren fou colpidor; sucumbirem completament al seu poderós atractiu. És per tot això que no és gens d'estranyar que al final acabéssim per coincidir en aquell llarg viatge (de Barcelona a Malí amb automòbil).
Les coincidències no acaben aquí, doncs des d'aquell primer viatge, hem conreuat una amistat que ens ha permès contrastar la nostra admiració per fotògrafs de la talla de Joâo Salgado, Robert Mapplethorpe, Henri Cartier-Bresson, Robert Capa, Eugene Smith... La influència de tots ells es prou evident en el treball de'n Jordi. Si bé les seves fotografies són prou explícites, crec que he de posar de relleu algunes de les idees que també compartim i que emmarquen gairebé tot el seu treball:
	- la estima, respecte i, en bona mesura també admiració, pels habitants d'aquest planeta, començant pels africans, perquè són el paradigma de l'abandó, l'oblit, la manipulació, l'explotació i la marginació, al llarg de tot el segle passat (situació aquesta que es manté i no es veu pas que pugui millorar a mig termini).
	- la voluntat de contribuir en la mesura de les teves pròpies i limitades possibilitats a modificar aquesta realitat, mitjançant la divulgació d'un treball estètic que, com a mínim, ajudi a salvar les distàncies entre el "món desenvolupat" i aquell continent.
	- participar en l'esforç d'integrar aquelles cultures a les occidentals, perquè la integració de que més es parla és la passiva, és a dir, que l’esforç d'integració només l'han de fer els que venen de fora. Però nosaltres, tan en Jordi com jo mateix, entenem que la integració ha d'ésser forçosament recíproca. També és una manera molt modesta de contribuir a que la mundialització no és limiti solament a l'àmbit financer i mercantil.
Amb aquesta pàgina web en Jordi, a més de les seves exposicions, vol fer més efectiva i àmplia aquesta tasca utilitzant Internet doncs és una poderosa eina de comunicació global.
Al nostre entendre la cultura és quelcom viu per definició i per tant, si no és capaç d'integrar-ne d'altres deixa d'ésser Cultura i s'han d'utilitzar tots els mitjans a l'abast. És per això que ens identifiquem plenament amb la iniciativa que s'està portant a terme a Barcelona, denominada "Fòrum Universal de les Cultures - Barcelona 2004".
Per últim, posar de relleu que gairebé totes les fotografies d'aquesta pàgina, han estat fetes a l'Àfrica Occidental (Marroc, Sahara Occidental, Mauritània, Senegal, Malí, Burkina Fasso, Benín, Togo i Ghana), on hi ha passat llargues temporades convivint amb molts dels nombrosos grups ètnics dels esmentats països: berber, bassari, bedik, mossi, lobi, etc.
Barcelona, 15 de Gener de 2003
Pere Ros Céspedes